quarta-feira, 9 de dezembro de 2009

Carmen V

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus
Rumoresque senum severiorum
Omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis cum semel occidit brevis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus invidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.

A vida devia ser assim. Devia ser como os primeiros versos deste poema (dispensando o mea Lesbia), guardar a urgência de viver que estas palavras nomeiam. (Tradução aqui, que é cedo e eu não estou com paciência de ir à procura da minha.)

Poema da autoria de Catulo (ca. 84 - 54 a.C.), autor latino oriundo de Verona (cidadezinha na província da Gália Cisalpina), «who lived many and travelled some and died also very young».

Sem comentários:

Enviar um comentário